Estem a juliol i l'estiu meteorolgic ja fa dies que est entre nosaltres, encara que les muntanyes estan especialment carregades de neu i la calor estival es resisteix aquest any en arribar...
Fa anys que intento imaginar-me com serien "los montes malditos" -Maladeta i Aneto- quan les seves glaceres arribaven fins a cotes baixes i la neu enllaava totes les estacions...
Els primers muntanyers que van pujar al pic de la Maladeta van ser: Friedich Parriot i Pierre Barrau, el 29 de setembre de 1817. L'Aneto -Neto o Nethou en occit o francs- va ser pujat per primera vegada el 20 de juliol de l'any 1842 per Platon de Tchihatcheff i Albert de Franqueville. Segurament en el segle XIX aquestes muntanyes a l'estiu es trobaven molt nevades i la seva ascensi requeria l'us de grampons i pilotets.
Aquest estiu sembla que estem tenim un panorama similar al de fa molts anys, perqu aquestes muntanyes encara poden ser esquiades des de molt abaix i s possible que si la calor no s massa rigorosa es pugui esquiar bona part del mes de juliol.
El dissabte 29 de juny, vaig fer una ascensi al Pic de la Maladeta amb esqus. La sortida la vaig fer des del primer aparcament de la vall de Benasc -abans d'arribar a l'Hospital de Benasc-.
Les darreres pluges i inundacions han fet desaparixer gran part de la pista asfaltada -convertida en un autntic torrent- que puja cap a la Besurta i amb format un llac al Pla d'Estan. Encara es poden veure quatre o cinc cotxes, als marges del pla, que van ser sorpresos pels forts aiguats i encara esperen a ser recuperats pels seus propietaris. L'escenari s espectacular, observant com la natura s capa de transformar drsticament i en breus moments el seu entorn. Es clar que s aix com es van transformar aquestes grans i amples valls. L'erosi provocada per les glaceres i la seva i fusi, el vent la neu i les riuades van alterant la morfologia d'aquests espais, encara que -per sort- no sempre les podem observar a temps real.
Vaig pujar amb els esqus i botes a la motxilla pel cam d'hivern de la Renclusa i a uns 150 metres d'aquesta vaig trobar-me la primera placa uniforme de neu. Em calo els esqus i a foquejar direcci a la Maladeta. Hi ha molta neu i gaudeixo moltssim d'aquest regal de la natura que no s quant tornarem a tenir. Pujo ben pegat per la banda dels Portillons -la neu est ms freda i menys transformada- i entro a la glacera que t encara millor qualitat de neu. Las Maladetes tenen un aspecte hivernal i la canal de la Rimaya es veu fora nevada. Arribo a la rimaya -encara coberta per la neu- i pujo la seva canal amb grampons i piolet -sembla finals d'abril- fins al cim. Des del coll -final canal- flanquejo per la dreta per aprofitar la neu i no pujar per l'aresta -sense neu-, aprofitant aix la neu fins al mateix cim.
Al cim les vistes sn espectaculars -ei, que estem quasi al juliol-. Veig neu per tot arreu, Posets, Perdiguero, Cabrioles, Aneto, Malet, Salvaguardia, Sacroux i molta neu per tota la serralada...
Torno a baixar i a gaudir d'una espectacular baixada per una neu encara poc transformada. Torno a sentir -a l'estiu- les mateixes sensacions que tants dies d'aquest hivern he sentit quan pujava a aquesta bonica muntanya.
El temps va ser solejat i sense cap nuvol i amb una temperatura fins i tot fresqueta que va ajudar a mantenir les bones condicions de la neu...